Estava
emocionada, tenia tres setmanes de vacances i volia viatjar. No
coincidia amb cap amic però no m'importava, lo importat era marxar,
conèixer, somiar...
Vaig
buscar per internet i em vaig decidir pel sud de Itàlia concretament
Nàpols. Agafaria l'avio a Barcelona passaria un parell d'hores a
Roma i acabaria a Nàpols.
No
em volia quedar a la ciutat així que vaig llogar un petit apartament
a 10 km. Des de la finestra de la habitació es veia el Vesuvi així
doncs vaig decidir que al dia següent aniria a veure Pompeia la
ciutat Romana soterrada per les seves cendres.
A
les 8 ja era a l'estació amb un bitllet direcció Sorrento.
Mentre
viatjava en tren al costat del mar vaig començar a llegir una
petita guia que portava:
La
tragèdia va succeir entre el 24 i 25 d'agost del 79 en qüestió de
48 h va quedar sepultada. La ciutat de Pompeia situada a 11 km del
Vesuvi és patrimoni de la humanitat des de 1997. La seva excavació
la va ordenar Carles III d'espanya el 1735.
Era
una gran ciutat de més de vint mil habitants.
Estic
al davant de “La porta Marina” des de on es veu tota la ciutat, a
la dreta està el “Temple de venus” a l'esquerra la “Insula
occidentalis” i
si continuo recte m'endinso en la necròpolis. Els carrers tenen una
vorera molt alta i unes pedres que fan la utilitat de pont entre unes
i altres ja normalment estaven inundades.
Ja
dins de la necròpolis a l'esquerra està la casa de Romulo i Remo, a
la dreta la Basílica que dona entrada al gran Foro, centre de la
vida política i social de la ciutat. A partir d'aquí s'estén la
ciutat en totes direccions.
La
veritat és que vaig quedar sorpresa per lo avançada que estava la
ciutat en quant a comoditats a la seva època. Va ser una visita molt
interessant que sense dubte tornaria a repetir.
